A Aysén el temps no té llei, és tan lliure que fins i tot es contradiu.
No hi ha ningú que s’atreveixi a predir quin serà el temps de demà perquè en el moment de fer les primeres investigacions, a primera hora del matí, encara no s’ha començat a gestar. I si hi ha algú que s’atreveix a caure en un laberint de frustracions predictives, només ho fa a Puerto Aysén, allà hi plou cada dia.
A Coyhaique el temps es riu de les estacions de l’any. Últimament li toca a la primavera. Quan les flors es creien lliures i preparades per fer-se veure, quan totes les criatures es decidien a néixer, quan les fulles començaven a treure el cap, la bipolaritat que pateixen els fenòmens atmosfèrics va tornar a riure’s de tot. Fa pocs dies la fúria va atacar amb un front de temperatures baixes, amb un cop de puny tant fred a sobre de la taula que tota la pols es va elevar per caure en forma de neu i deixar-ho tot tapat. Però la farina a sobre dels arbres només va durar dos dies i va fondre’s amb una bafarada d’alè càlid, amb un cop de raig de Sol lliure de la intimidació de la capa d’ozó.
No hi ha ningú que s’atreveixi a predir quin serà el temps de demà perquè en el moment de fer les primeres investigacions, a primera hora del matí, encara no s’ha començat a gestar. I si hi ha algú que s’atreveix a caure en un laberint de frustracions predictives, només ho fa a Puerto Aysén, allà hi plou cada dia.
A Coyhaique el temps es riu de les estacions de l’any. Últimament li toca a la primavera. Quan les flors es creien lliures i preparades per fer-se veure, quan totes les criatures es decidien a néixer, quan les fulles començaven a treure el cap, la bipolaritat que pateixen els fenòmens atmosfèrics va tornar a riure’s de tot. Fa pocs dies la fúria va atacar amb un front de temperatures baixes, amb un cop de puny tant fred a sobre de la taula que tota la pols es va elevar per caure en forma de neu i deixar-ho tot tapat. Però la farina a sobre dels arbres només va durar dos dies i va fondre’s amb una bafarada d’alè càlid, amb un cop de raig de Sol lliure de la intimidació de la capa d’ozó.
Ja fa dos dies que el cel plora d’impotència i ho està mullant tot, fins i tot els nostres pensaments.
A casa estic enclaustrat com una lloba a punt de parir. He sortit al carrer moltes vegades per lluitar contra la pluja, per no patinar per culpa de la neu. Però en la última relliscada he caigut a sobre del sofà. Ja fa uns dies que se m’acumulen els projectes, les sortides, les il·lusions i la pols sobre la pell.
Aimar! Et vaig seguint pel blog, m'encanta. Tens una facilitat per transmetre-ho tot, el que sents, el que et passa a partir del que escrius que avegades em sembla que sóc jo la que està a la Patagonia i no tu.
ResponEliminaEstic molt contenta de que estiguis bé.
T'estimo cosinarru.
Alba
Vaya... más quisiera yo que se pasara el día aquí lloviendo, nevando o con niebla. Hemos pasado de temperaturas de un octubre normal, con fresquito a un calor de septiembre esta semana, es un asco...
ResponEliminaEso sí, lo que no tiene precio ha sido la niebla de esta mañana, porque llegar a la uni y no ver nada no tiene precio (hasta te anima, esperas que la niebla se haya tragado por completo la facultad), lástima que luego tengas que metérte en un agujero llamado clase con semejante panorama en el exterior...
Y nada, espero que todo vaya genial por esos lares jaja
Besoos!
Hola! lindas palabras para describir la Patagonia... asi es ella 'caprichosa' con lo que más puede, el clima. Pero de seguro te tocarán días de calor 37º!...imagino que no lo crees, pero es cierto! y como hay poca contaminación y la capa de ozono esta dañada la sensación de calor es uf!!!
ResponEliminaEn todo caso hay un dicho (hay muchos) que dice: 'si vienes a Patagonia y te recibe con sol eres afortunado, pero si llueve, habrás conocido la verdadera Patagonia pluvial'!!!
Suerte en esta cuasiprimavera...
Clau
"Però en la última relliscada he caigut a sobre del sofà. Ja fa uns dies que se m’acumulen els projectes, les sortides, les il·lusions i la pols sobre la pell."
ResponEliminaM'encanta aquest final,no sé perquè però també me'l faig meu. De totes formes intentaré que el sofà no s'apoderi de la teva energia i si cal aquesta nit et torraré perquè veiem les coses amb més llum. No de la llum de la intimació de la capa d'Ozó sinó de la llum que la cervesa desprèn besant el got!
salut!
Maria
PROFEEE!!! me n'alegro un monton de que estiguis tant content i de que tot vagi tant bé!
ResponEliminaaprofita l'experiencia!
un peto molt gran!!
CORAL!! (veina)
Alba!! Me n’alegro de que t’agradi el blog encara que últimament el tingui una mica abandonat. I si a sobre et faig sentir casi com a la Patagonia, molt millor!
ResponEliminaEspero que a tu també t’estigui anant tot molt bé. T’estimo cosinorrota!!
Ashira, la verdad es que una primavera tan i tan lluviosa en la Patagonia no es normal, de la misma manera que tampoco es habitual ver el proceso de deshielo que se ve en los Campos de hielo Norte y Sur. Así que ya ves, el clima de todo el mundo está patas arriba! Por suerte y a pesar de los pesares, a veces se nos brindan sorpresas y cambios que son agradables, como el de la niebla por la uni! Aun que lástima que no se tragase la facultad…jaja. Pero espero que la facultad no se te acabase de tragar a ti.
Un beso con retraso y un fuerte abrazo!
Clau, de momento seguimos sin acabar de tener suerte del todo en esta primavera. La Patagonia sigue siendo caprichosa, pero pensándolo bien, no podíamos esperar otra cosa, hablamos de la Patagonia! Últimamente hemos empezado a sufrir pequeñas embestidas del sol y sin duda hemos comprobado que sus rayos no tienen peajes! De todas formas, seguimos viviendo la verdadera Patagonia pluvial!
Suerte con el otoño de allí.
Coral!! Tu també vas seguint el meu blog? Me n’alegro molt! Com et van a tu les coses? Espero que millor que mai!
Un petó ben gran alumna, veïna i amiga!
...Jo també vaig seguint el teu bolg... i trobo a faltar les teves paraules en tot aquest temps, per la via que sigui. Menys quan "ens veiem", que a vegades és poc i de mala qualitat. Em refereixo a l'última vegada que em va deixar un mal sabor de boca, per no dir d'ànima.
ResponEliminaAquí la tardor es deixa notar tímidament, amb certa calidesa i aridesa alhora (com les mevas paraules alguns cops).
Espero que tot, sobretot tu, estiguis més assossegat i clar. Sigui quin sigui el resultat. Estic en la camí del no judici, des de l'observació i el sentir de que Tot el que És hi cap en el meu món, i en el meu cor.
Segueix gaudint d'aquesta manera també del teu idili amb la Patagònia, amb tot el que conté, paisatges, situacions i gents.
Un dolç petó estimat,
M.J.
MJ! por las palabras que dices supongo que eres la MJ que yo creo =) ¿Cómo estás? Es muy cutre preguntarlo por aquí pero perdí tu e-mail...
ResponEliminaBesossss
K.
(Aimar, petons también para tiiiiiiiiii)
Hola Kali!!! Me ha alegrado mucho que te dirigieras a mí por aquí. Y de paso, ya que esto está tan parado no estará de más que nosotras le demos un poco de vidilla... Creo que sí, que soy la que crees. Y no me importa darte mi correo, por si me quisieras escribir. La verdad es que yo tampoco tengo ahora el tuyo. Y me gustará poder intercambiar palabras contigo, si te apetece a ti. Haz lo que desees y cuando lo desees:
ResponEliminamedvel90@hotmail.com
Espero que todo esté yendo bien para ti.
Besos y recuerdos!!
Mª Jesús