Al 1536 la costa xilena tremolà per primer cop. Aleshores no va ser provocat per cap terratrèmol. Mirant al mar, a l’horitzó va aparèixer la silueta d’un monstre cagat de por però amb una perillosa set de poder, de tenir.
Diego Almagro, company de Francisco Pizarro aparegué la vall de Copiapó amb la intenció de fer-se amb tot. Per sort, el canvi, el patiment es va fer esperar, doncs la primera en resistir la invasió dels colons va ser la naturalesa que també els rebutjà.
Tot i així, els nazis del s. XI no es van rendir i al febrer del 1541 de la mà d’una de les titelles de la Corona d’Aragó, l’extremeny Pedro de Valdivia va fundar la ciutat de Santiago de la Nueva Extremadura (Santiago de Chile). Només els indígenes araucans van poder resistir les punyalades donades per un ésser de la mateixa espècie però sanguinàriament allunyat d’ells. Des d’aleshores Amèrica del Sud s’ha trobat entre l’espasa i la paret, lluitant, creuant els dits restreta per no ser totalment devorada per un assassí sense pietat.
Avui en dia a Aysén ja no queden ni els indis Mapuches. I ara, a la Patagonia, com en molts altres llocs, la colonització no ha cessat. Sempre hi ha voltors (amb perdó cap aquests animals) sobrevolant terrenys aliens en busca de carn fresca i innocent.
En concret, el carronyaire que ja ha sobrevolat la Patagonia és una empresa que de ben segur us sona molt: Endesa.
Resulta que la Patagonia és la segona reserva d’aigua dolça del món. Un santuari per la naturalesa meravellosa i verge que se n’aprofita. Però ja se sap, allà on hi ha grans recursos naturals, els monstres venen a aprofitar-se’n. Endesa i el govern xilè (doncs, un cop més, l’enemic també es troba a casa) han realitzat un projecte que es basa en la construcció de 5 centrals hidroelèctriques a Aysén que pretenen abastir les demandes energètiques de Santiago de Chile. D’aquesta manera la capital que ja té 6 milions d’habitants que ara ja és una ciutat excessivament extensa accentuarà el seu poder en un creixement insostenible provocant una centralització de la riquesa econòmica en aquest país que és tant extensament allargat. Precisament, una bona mostra d’aquesta centralització és que els habitants d’Aysén rebrien ben pocs beneficis de la producció de l’energia hidroelèctrica. D’aquesta manera el projecte actuarà com un paràsit que es va estenent en forma de cables elèctrics i complicant la font d’ingressos principal de la regió (turisme de qualitat) provocant una pèrdua del valor escènic*.
Per si fos poc, el megaprojecte destruirà conques d’un valor ambiental difícilment calculable, reduirà l’hàbitat d’animals en perill d’extinció com l’huemul, canviarà la dinàmica del curs fluvial de rius que contenen espècies tant especials com el picaflor (el colíbri que es capaç de viure a més baixa temperatura), un cop més, tornaran a molestar a espècies que han hagut de refugiar-se en els territoris més recòndits del món per tal de poder evitar a l’ésser humà com el còndor i el puma.
A més, braços de 2.235 km (seria la línia de transmissió més llarga del món) en forma de xarxes elèctriques colpejaran i embrutaran els paisatges i els ecosistemes, no tan sols de la Patagonia, sinó també de les vuit regions que hi ha pel camí que porta a Santiago, molestant encara més als animals, especialment a les aus. No perdonaran ni a moltes de les reserves naturals que es trobin pel camí.
Un cop més, el càncer d’aquest planeta, l’ésser humà passa a l’acció destruint els recursos naturals per tal d’abocar-se definitivament cap a un penya-segat d’inconsciència, mentre la pachamama** segueix plorant en silenci. Pocs l’escolten i masses la ignoren.
Quan arribarà la venjança? O aquest planeta és tant superior a nosaltres que no jutja?
Diego Almagro, company de Francisco Pizarro aparegué la vall de Copiapó amb la intenció de fer-se amb tot. Per sort, el canvi, el patiment es va fer esperar, doncs la primera en resistir la invasió dels colons va ser la naturalesa que també els rebutjà.
Tot i així, els nazis del s. XI no es van rendir i al febrer del 1541 de la mà d’una de les titelles de la Corona d’Aragó, l’extremeny Pedro de Valdivia va fundar la ciutat de Santiago de la Nueva Extremadura (Santiago de Chile). Només els indígenes araucans van poder resistir les punyalades donades per un ésser de la mateixa espècie però sanguinàriament allunyat d’ells. Des d’aleshores Amèrica del Sud s’ha trobat entre l’espasa i la paret, lluitant, creuant els dits restreta per no ser totalment devorada per un assassí sense pietat.
Avui en dia a Aysén ja no queden ni els indis Mapuches. I ara, a la Patagonia, com en molts altres llocs, la colonització no ha cessat. Sempre hi ha voltors (amb perdó cap aquests animals) sobrevolant terrenys aliens en busca de carn fresca i innocent.
En concret, el carronyaire que ja ha sobrevolat la Patagonia és una empresa que de ben segur us sona molt: Endesa.
Resulta que la Patagonia és la segona reserva d’aigua dolça del món. Un santuari per la naturalesa meravellosa i verge que se n’aprofita. Però ja se sap, allà on hi ha grans recursos naturals, els monstres venen a aprofitar-se’n. Endesa i el govern xilè (doncs, un cop més, l’enemic també es troba a casa) han realitzat un projecte que es basa en la construcció de 5 centrals hidroelèctriques a Aysén que pretenen abastir les demandes energètiques de Santiago de Chile. D’aquesta manera la capital que ja té 6 milions d’habitants que ara ja és una ciutat excessivament extensa accentuarà el seu poder en un creixement insostenible provocant una centralització de la riquesa econòmica en aquest país que és tant extensament allargat. Precisament, una bona mostra d’aquesta centralització és que els habitants d’Aysén rebrien ben pocs beneficis de la producció de l’energia hidroelèctrica. D’aquesta manera el projecte actuarà com un paràsit que es va estenent en forma de cables elèctrics i complicant la font d’ingressos principal de la regió (turisme de qualitat) provocant una pèrdua del valor escènic*.
Per si fos poc, el megaprojecte destruirà conques d’un valor ambiental difícilment calculable, reduirà l’hàbitat d’animals en perill d’extinció com l’huemul, canviarà la dinàmica del curs fluvial de rius que contenen espècies tant especials com el picaflor (el colíbri que es capaç de viure a més baixa temperatura), un cop més, tornaran a molestar a espècies que han hagut de refugiar-se en els territoris més recòndits del món per tal de poder evitar a l’ésser humà com el còndor i el puma.
A més, braços de 2.235 km (seria la línia de transmissió més llarga del món) en forma de xarxes elèctriques colpejaran i embrutaran els paisatges i els ecosistemes, no tan sols de la Patagonia, sinó també de les vuit regions que hi ha pel camí que porta a Santiago, molestant encara més als animals, especialment a les aus. No perdonaran ni a moltes de les reserves naturals que es trobin pel camí.
Un cop més, el càncer d’aquest planeta, l’ésser humà passa a l’acció destruint els recursos naturals per tal d’abocar-se definitivament cap a un penya-segat d’inconsciència, mentre la pachamama** segueix plorant en silenci. Pocs l’escolten i masses la ignoren.
Quan arribarà la venjança? O aquest planeta és tant superior a nosaltres que no jutja?
*Totes les estratègies de desenvolupament regional d’Aysén estan enfocades de cara a un turisme de qualitat. En funció d’això s’han incorporat importants territoris al Sistema Nacional de Áreas Silvestres Protegias del Estado i s’han realitzat nombroses investigacions privades en projectes de pesca recreativa, muntanyisme, cabanyes, entre d’altres, i actualment es troben molts projectes d’aquest tipus en procés d’estudi i de desenvolupament, producte dels positius resultats econòmics obtinguts en aquest àmbit.
**”Mare terra” en aymara.
L’aport de les centrals d’Aysén no es produiria abans de l’any 2015, fet que no solucionaria la prevista crisi energètica de finals d’aquesta dècada, amb la que es pretén justificar aquesta construcció. Existeixen nombroses opcions tecnològiques per enfrontar la major demanda elèctrica de Chile, sense haver de destruir la Patagonia. L’ús eficient i les energies renovables, per si soles podrien satisfer aquesta demanda.
http://www.portaldisc.com/single.php?id=946 (Disc de Voces por la Patagonia)
Qué triste...siempre acaban pagando los mismos =(
ResponEliminaUn beso y gracias por escribir!
K.
Si saps d'alguna iniciativa, alguna actuació en la que puguem participar per tal de frenar aquesta aberració fes-nos-la saber.
ResponEliminaEncara no entenc com als éssers humans ens costa tant aprendre dels errors; tan intel.ligents como som...
Petons, preciós!
M.J.